Les persones abandonen els seus hàbitats i es desplacen a viure a un altre lloc, sigui una ciutat o territori proper, llunyà o en un altre país, per raons econòmiques, polítiques, mediambientals o per conflictes bèl·lics. Al 2018 el 55% de la població mundial vivia a les ciutats i s’espera que pel 2050 el 68% de la població visqui en entorns urbans.

Les migracions estan generant i generaran tensions urbanístiques, de sostenibilitat i humanes. Generaran problemes d’habitatge, d’infraestructures, de serveis bàsics, alimentació, salut, educació, treball i seguretat. En les zones despoblades, principalment rurals, es generaran dèficits pel manteniment d’infraestructures i serveis públics (hospitals, escoles), serveis privats (bancs, supermercats) o d’inversions (internet).

Les ciutats i territoris de pau han de crear espais d’acollida per les persones que canvien de residència de manera lliure o ‘forçada’ fugint de la pobresa i la gana, de conflictes violents, perseguides per qüestions polítiques o per la defensa dels drets humans, expulsades per la contaminació o el canvi climàtic. Per això, s’han d’establir els procediments i mecanismes que facilitin la seva incorporació a la societat: accés a la salut, educació, habitatge, treball, entre d’altres, que ofereixin unes condicions de vida dignes i en pau per a totes aquestes poblacions.