El creixement econòmic d’un país o d’una ciutat no té per què suposar la disminució de la pobresa. La desigualtat d’ingressos ha crescut de forma important des de 1980, tot i el creixement econòmic. L’augment de la desigualtat ha provocat que l’1% de les persones amb més ingressos de tot el món rebin un proporció dues vegades més elevada que el creixement del 50% amb menys ingressos des de 1980.

Les ciutats absorbeixen el flux migratori de persones que intenten millorar les seves condicions de vida, arribant a ciutats on l’economia principal és la terciària, amb subocupació i una important segregació espacial (faveles o slums), que distribueix a la població en l’espai urbà segons el nivell de renda. D’aquesta manera s’han format extraradis molt deteriorats on la desigualtat i la segregació espacial repliquen les desigualtats econòmiques i contribueixen a que perdurin en el temps.

Les ciutats i els territoris, en el seu conjunt urbà-rural, són escenaris de violències generades per aquestes desigualtats. Però també són l’escenari on es poden i es deuen emprendre iniciatives que incideixin en les oportunitats de millora d’aquestes condicions econòmiques, de treball, igualtat, equitat, sostenibilitat o drets humans.